Caracterització del factor de transcripció ERM/ETV5 durant la infiltració miometrial i aproximacions proteòmiques al procés d'invasió en càncer d'endometri

Resumo

El càncer d'endometri és la malaltia ginecològica més comuna i representa la quarta neoplàsia més freqüent en la dona en els països desenvolupats. Actualment és possible diagnosticar el 80% dels casos de EEC en estadiatge I FIGO i per tant, poder aplicar cirurgia i presentar un bon pronòstic. L'estadiatge I FIGO inclou tres subtipus: afecta l'endometri (IA), infiltra el miometri <50% (IB) i >50% (IC). En aquests moments cal aprofundir en els aspectes genètics i els successos moleculars associats al procés tumorogènic del carcinoma endometrial. El nostre grup es va centrar en la identificació de nous gens implicats en el EEC mitjançant l'estudi dels patrons d'expressió gènica diferencial entre el teixit endometrial sa, hiperplàsic i tumoral, així com la cerca de nous gens associats al fenotip carcinomatós endometrial amb potencial valor diagnòstic i/o pronòstic. Es va trobar que els dos gens majorment sobreexpressats eren RUNX1/AML1 i ERM/ETV5 i a més, es troben sobreexpressats en el EEC, concretament en la fase en la qual el carcinoma esdevé invasiu. Partint d'aquí, vam plantejar la caracterització del mecanisme d'acció del factor de transcripció ERM/ETV5 en el EEC durant els esdeveniments inicials d'invasió i disseminació del carcinoma endometrial. La sobreexpressió de ERM/ETV5 a la línia cel¿lular de càncer d'endometri Hec-1A indueix dispersió cel¿lular que correlaciona amb un augment de l'activitat gelatinasa de la MMP2. Tant els experiments de ChiP com els experiments amb iRNA o l'ús d'un inhibidor específic de MMP2 mostren un nexe funcional entre la sobreexpressió de ERM/ETV5 i l'activació de MMP2. En el model animal ortotòpic de EEC es demostra que l'augment de l'activitat de MMP2 associat a la sobreexpressió de ERM/ETV5 confereix major capacitat invasiva als tumors endometrials i aquests mostren un patró més agressiu i infiltrant. Es va confirmar que ERM/ETV5 tenia un paper en els passos inicials de la disseminació endometrial ja que es van localitzar ERM/ETV5 i MMP-2 en el front d'invasió de mostres de EEC humanes amb infiltració miometrial. Per tant podem proposar que en el EEC, ERM/ETV5 actua a través de l'activitat gelatinolítica de MMP-2 per a donar major capacitat invasiva, associat al punt d'inici de la infiltració miometrial. Tot seguit vam plantejar determinar les alteracions moleculars associades a la sobreexpressió del factor de transcripció ERM/ETV5 durant la infiltració miometrial en el EEC, identificant nous marcadors moleculars o dianes terapèutiques que podrien estar sota el control de l'activitat transcripcional de ERM/ETV5. L'anàlisi comparatiu dels patrons d'expressió proteica diferencial de la línia cel¿lular que sobreexpressa de forma estable GFP-ERM/ETV5 anvers la línia cel¿lular sense transfectar i la que presenta el vector GFP buit mitjançant 2D-DIGE i espectrometria de masses determina un llistat de proteïnes diferencialment expressades que es troben implicades en la regulació d'actina i la senyalització per TGF-beta i progesterona. Vam caracteritzar la sobreexpressió específica de la proteïna Hep27 que presenta localització mitocondrial depenent de ERM/ETV5. Estudis funcionals van demostrar associació amb l'estrès oxidatiu. L'anàlisi dels resultats obtinguts reforcen el paper de ERM/ETV5 com a factor regulador de la migració i invasió tumoral, i assenyala la seva implicació en la resposta a l'estrès oxidatiu associat a l'inici de la invasió en el carcinoma endometrial. En el carcinoma endometrial, la infiltració miometrial representa un paràmetre molt valuós per a determinar el pronòstic de la malaltia. Fins ara, la immunohistoquímica ha estat l'eina utilitzada per a la identificació de proteïnes implicades en la invasió del carcinoma endometrial, sense tenir en compte la percepció global del front d'invasió. En aquest últim treball hem dut a terme una aproximació proteòmica per a caracteritzar components específics del front d'invasió o l'estroma reactiu mitjançant la comparació de l'àrea invasiva d'un carcinoma endometrial anvers l'àrea tumoral superficial no invasiva i el teixit normal provinents de la mateixa pacient. Aquesta estratègia ens ha permès identificar proteïnes diferencialment expressades en el front d'invasió i que es troben implicades en la morfologia cel¿lular, acoblament i moviment, així com els mecanismes moleculars relacionats amb la senyalització i interacció cèl¿lula-cèl¿lula i la resposta moduladora a l'estrès oxidatiu.